Por la maana roco
Al medioda calor
Por la tarde los mosquitos
No quiero ser labrador
I jo que madormia entre els teus braos
Amb la boca enganxada en el teu pit
Lamor dun home ja ens havia unit
Abans daquell mat dhivern en qu vaig nixer
El record daquell temps, el vent no larrossega
Quan estalviaves pa per a donar-me mantega
Por la maana roco
Al medioda calor
Por la tarde los mosquitos
No quiero ser labrador
Can de bressol que llavors ja em parlava
Del meu avi que dorm en el fons dun barranc
Dun cam ple de pols, dun cementiri blanc
I de camps de rams, de blats i doliveres
Duna verge en un cim, de camins i dreceres
De tots els teus germans que van matar a la guerra
Por la maana roco
Al medioda calor
Por la tarde los mosquitos
No quiero ser labrador
Ets filla del vent sec i duna eixuta terra
Duna terra que mai no has pogut oblidar
Malgrat el llarg cam que et van fer caminar
Els teus germans de sang, els teus germans de llengua
I encara vols morir escoltant mallerengues
Coberta per la pols daquella pobra terra
Por la maana roco